Test nutrigenètic

El test nutrigenètic et pot ajudar a:

• Entendre el teu metabolisme i les pautes de comportament relacionades amb la dieta.
• Assolir i aconseguir mantenir un pes saludable.
• Optimitzar el balanç nutricional de la teva dieta.
• Entendre com la pràctica regular d’exercici físic et pot ajudar.

La intolerància a la lactosa es defineix com la incapacitat de pair la lactosa, el sucre present a la llet i tots els seus derivats. Aquesta condició és causada per l’absència de l’enzim lactasa.

Un 15% de la població espanyola pateix, sense saber-ho, intolerància a la lactosa.

La majoria de les persones neixen amb la capacitat de pair la lactosa, el principal carbohidrat a la llet i la principal font de nutrició fins al deslletament. Aproximadament el 75% de la població mundial perd aquesta capacitat en algun moment, mentre que altres poden pair la lactosa a l’edat adulta. Quan no hi ha prou enzim lactasa a l’intestí prim per hidrolitzar la lactosa consumida en glucosa i galactosa, aquesta passa parcialment o completament indigerida a l’intestí gruixut, on serà descomposta per la flora intestinal, generant-se compostos com hidrogen, anhídrid carbònic, metà i àcids grassos de cadena curta que provoquen inflor i dolor abdominal, així com diarrea.

El gen MCM6 és el responsable principal de la persistència o no de l’activitat lactasa en adults. Aquest gen conté dues de les regions reguladores de LCT, el gen que codifica la proteïna lactasa, localitzades a dos dels introns de MCM6. Les mutacions en aquestes regions estan associades a la tolerància a la lactosa a la vida adulta. Amb el nostre test nutrigenètic analitzem la variant rs182549. S’ha demostrat que les persones que tenen el genotip CC presenten una predisposició genètica al desenvolupament d’intolerància a la lactosa. La presència de l’al·lel C en homocigosi redueix l’activitat enzimàtica de la lactasa. Si el teu genotip és CT o TT, presentes un risc menor a patir aquesta intolerància.

Ingerir begudes alcohòliques pot ser una activitat plaent per a alguns, mentre que la mateixa activitat pot ser molt desagradable per a altres, a causa de la reacció adversa del cos a l’alcohol. Aquesta reacció d’hipersensibilitat a l’alcohol es manifesta fins i tot prenent quantitats mínimes d’alcohol i sol provocar l’envermelliment de la cara, acompanyat d’una sensació de calor i coïssor. Les persones que pateixen hipersensibilitat a l’alcohol solen patir a més altres símptomes en resposta a la seva ingesta, com ara taquicàrdia, nàusees, marejos i ressaques severes. La metabolització de l’alcohol és realitzada per dos sistemes enzimàtics al fetge: els enzims alcohol deshidrogenasa i aldehid deshidrogenasa, codificades pels gens ADH i ALDH, respectivament.

Pel que fa al gen ALDH2, s’ha descobert una variant associada a la hipersensibilitat a l’alcohol. Es tracta de la variant rs671. Si el teu genotip és AA o AG, tens una predisposició genètica a desenvolupar episodis d’hipersensibilitat a l’alcohol en resposta a la ingesta d’alcohol. L’al·lel A codifica per a una forma defectuosa de l’enzim alcohol deshidrogenasa. Això provoca que l’alcohol no es metabolitzi de forma eficaç i s’acumuli a la sang, causant la temuda ressaca, que es pot manifestar amb mal de cap, marejos, nàusees, fatiga, així com sensibilitat a la llum i al so. Si el teu genotip és GG, tens menys predisposició genètica a desenvolupar aquests episodis d’hipersensibilitat en resposta al consum d’alcohol.

La celiaquia és un trastorn de mala absorció, causada per interaccions entre factors genètics i ambientals. Un factor ambiental que precipita el desenvolupament de la malaltia és el gluten o les proteïnes relacionades presents en cereals com el blat, l’ordi i el sègol. La intolerància immunològica provoca una resposta inflamatòria crònica a la mucosa de l’intestí prim amb símptomes com ara diarrea, esteatorrea i pèrdua de pes.

És una de les malalties més freqüents a la població caucàsica, amb una prevalença d’entre 1:100 a Europa. El diagnòstic primerenc és important per començar com més aviat millor amb una dieta lliure de gluten.

Hi ha molts casos de celiaquia subclínica i també del que es coneix com a malaltia celíaca latent, on hi ha microlesions que amb el temps poden ser simptomàtiques. L’absència de tractament sovint provoca altres desordres autoimmunes, com ara dermatitis herpetiforme, diabetis tipus 1 o artritis reumatoide.

La susceptibilitat a la sensibilitat al gluten està, de manera parcial, genèticament determinada. La predisposició més forta està associada als al·lels de l’HLA-DQ, que codifica per a les cadenes a i ß de dues molècules del Complex Principal d’Histocompatibilitat (MHC) Classe II. A la majoria de les poblacions estudiades, el 90-95% dels pacients són portadors de l’heterodímer HLA-DQ2, codificat pels al·lels DQA1*05 i DQB1*02 en posició cis (més comú al centre i nord d’Europa) o en posició trans (més freqüent als països mediterranis). El risc d’un individu amb l’heterodímer DQA1*05:01-DQB1*02:01 (haplotip DQ2) de patir la malaltia és 50 vegades més gran que el de la mitjana de la població, però la seva presència no prediu el desenvolupament de la malaltia , ja que també apareix en una cambra de la població general sana. La resta dels pacients (5-10%) solen portar l’heterodímer DQA1*03 i DQB1*03:02 (haplotip DQ8) o són portadors d’algun dels al·lels de l’haplotip DQ2 per separat (DQA1*05 o DQB1*02). La presència de l’al·lel DQA1*03 de manera aïllada (és a dir, en absència de l’al·lel DQB1*03:02) no implica risc de desenvolupar malaltia celíaca.

La cafeïna és un dels estimulants més consumits al món. De manera natural, es troba a les fulles i llavors de moltes plantes com el te, el cafè o el cacau i de manera artificial en algunes begudes refrescants, begudes energètiques i alguns medicaments analgèsics. La cafeïna es metabolitza al fetge per l’enzim citocrom P450 1A2.

El gen CYP1A2 codifica l’enzim encarregat de la metabolització de la cafeïna. Les diferents variants al·lèliques per a l’SNP rs760551 d’aquest gen resulten en diferents nivells d’activitat enzimàtica i, per tant, en diferents taxes de metabolització de la cafeïna. Els fenotips possibles per al marcador són metabolitzadors ràpids o metabolitzadors lents i, per això, els efectes estimulants de la cafeïna dependran d’aquesta velocitat de metabolització. Si ets portador d’un al·lel C, és a dir si el teu genotip és CC o AC, aleshores ets un metabolitzador lent de la cafeïna i, per tant, tens més risc de patir hipertensió i infart de miocardi associat al consum de cafeïna. En canvi, si el teu genotip és AA, ets un metabolitzador ràpid de la cafeïna i presentes un risc vascular menor associat al consum d’aquest estimulant.