OdontoTest: estudi combinat

La flora microbiana o microbiota oral està constituïda per un conjunt de microorganismes que formen un autèntic microecosistema a la cavitat oral. Entre les seves funcions destaquen la de protegir l’hospedador contra infeccions causades per la colonització de la cavitat oral per microorganismes patògens procedents de l’exterior i d’altres cavitats com l’orella i el nas, així com l’estimulació del sistema immunitari i el manteniment de les mucoses a bon estat.

La composició, l’abundància i la diversitat de les espècies microbianes de la flora oral depèn de molts factors.

• Durant els primers anys de vida, la principal via de transmissió dels microorganismes de la cavitat oral és la que es produeix de mare a fill per contacte directe i la lactància (transmissió vertical).
• Posteriorment, cobra importància la via de transmissió per contacte directe amb altres familiars, inclosos el pare, els germans i la resta de possibles cuidadors (transmissió horitzontal), així com altres factors ambientals, com l’alimentació, la higiene bucal, la ingesta d’antibiòtics i el tabaquisme.

La variabilitat és tan gran que no hi ha dues persones amb una flora microbiana oral completament idèntica.

Fins avui, l’Human Oral Microbiome Project ha identificat més de 700 espècies microbianes a la cavitat oral, sent els gèneres Neisseria, Spreptococcus, Actinomyces, Lactobacillus, Veillonella i Granulicatella els més representatius en termes quantitatius.

Menys de l’1% de les espècies identificades a la microbiota oral estan implicades en el desenvolupament de càries i periodontitis. Un desequilibri a les poblacions microbianes normals de la cavitat oral pot afavorir el sobrecreixement d’aquest petit grup de microorganismes acidúrics i acidogènics amb potencial patogènic.

• A la patogènesi de la càries estan implicats els següents agents microbians: Streptococcus mutans, Lactobacillus spp. i Actinomyces spp. D’aquests microorganismes Streptococcus mutans és el de més potencial cariogènic.
• La patogènesi de la periodontitis es deu a altres microorganismes classificats en dos complexos, segons el grau de patogenicitat.
  • El complex vermell inclou tres dels bacteris periodontals més patògens: Tannerella forsythia, Treponema denticola i Porphyromonas gingivalis.
  • El segon grup d’espècies patògenes periodontals es coneix com a complex taronja i està integrat per Prevotella intermèdia, Fusobacterium nucleatum i Parvimonas micra.
• Un altre microorganisme amb gran potencial periodontopatogènic és Aggregatibacter actinomycetemcomitans, que actua com un agent immunosupressor del sistema de defensa periodontal de l’hospedador i l’homeòstasi de l’os alveolar.

A partir de l’associació entre fenotipus-SNPs proporcionada per la base de dades SNPedia, les recomanacions de l’American Dental Association i les fonts bibliogràfiques consultades, s’han seleccionat un total de cinc variants avaluadores de la susceptibilitat individual al desenvolupament de càries i periodontitis, prioritzant aquelles que han estat prèviament identificades per GWAS (estudis d’associació del genoma complet) i posteriorment validades mitjançant assaigs independents o estudis de metaanàlisi. Aquestes variants són les següents:

• rs1047031 (GLT6D1) 
• rs1047031 (DEFB1)
• rs2046315 (MMP16)
• rs17878486 (AMELX)
• rs1143634 (IL1B)

Es tracta principalment de gens que juguen un paper en la composició de la dent i la resposta inflamatòria de l’hospedador. La presència de qualsevol d’aquestes variants però no suposa que la persona portadora hagi de desenvolupar càries o periodontitis, tenint en compte que les dues condicions són el resultat d’un procés multifactorial amb diversos factors implicats.

La variant rs1047031 està localitzada a GLT6D1, un gen amb elevada taxa d’expressió a les genives. La funció exacta daquest gen actualment es desconeix. Tot i això, l’al·lel C d’aquesta variant gènica ha estat associat al desenvolupament de periodontitis severa en diferents poblacions.

La variant rs1047031 està localitzada a la regió reguladora del gen DEFB1, que codifica una proteïna de la família de les defensines amb activitat antimicrobiana d’ampli espectre. El gen DEFB1 sembla tenir un paper important en el manteniment de la salut oral. L’al·lel T de rs1047031 s’ha associat amb periodontitis crònica i severa, a més d’altres patologies de la cavitat bucal com les càries. El risc és més gran quan es presenta el genotip homozigot recessiu per a aquest al·lel (genotip TT).

La variant rs2046315 es localitza a la regió reguladora del gen MMP16. Aquest gen codifica una proteïna de la família de les metal·lopreteïnes que participa en la degradació de proteïnes extracel·lulars en múltiples processos fisiològics i juga un paper important en els processos cariogènics. De fet, l’al·lel T d’aquesta variant s’ha associat a un risc més gran de desenvolupament de càries.

La variant rs17878486 està localitzada a AMELX, un gen que codifica una prostaglandina que juga un paper molt rellevant en el desenvolupament de l’esmalt dental. L’al·lel T d’aquesta variant s’ha associat amb un risc més alt de patir càries, i els genotips TT i TC són els de més risc. No obstant això, aquest al·lel presenta una freqüència al·lèlica elevada a la població europea (al voltant del 85%).

La variant rs1143634 està localitzada al gen IL1B, pertanyent a la família de les interleuquines, i participa en diversos processos necessaris per iniciar i mantenir la resposta inflamatòria. S’han trobat valors alterats de proteïna IL1Bla en pacients portadors de l’al·lel T d’aquesta variant gènica amb periodontitis. Aquest al·lel s’ha associat amb periodontitis crònica, tenint-ne els portadors (genotips TT i TC) un major risc de periodontitis.