Moltes persones es pregunten si el càncer pot transmetre’s dins la família. La resposta no és tan senzilla. El càncer és una malaltia complexa que pot tenir múltiples causes. Tot i que la majoria dels casos es deuen a factors ambientals o a mutacions adquirides al llarg de la vida, en un petit percentatge (entre el 5 % i el 10 %) existeix una predisposició genètica hereditària.
Aquesta predisposició es deu a alteracions genètiques presents des del naixement que poden transmetre’s de pares a fills. Entendre quan el càncer té un component hereditari és clau per adoptar mesures preventives, millorar el diagnòstic precoç i oferir un tractament més personalitzat.
Càncer i genètica: com s’origina la malaltia
El càncer s’origina a partir de mutacions genètiques que alteren els mecanismes normals de creixement i divisió cel·lular. Aquestes mutacions poden provocar que les cèl·lules no responguin als senyals de control, es divideixin de manera descontrolada i formin tumors.
Hi ha dos tipus de mutacions implicades en el càncer:
– Mutacions somàtiques o adquirides: són les més comunes. Es produeixen al llarg de la vida per factors ambientals (tabac, radiació, infeccions, dieta) o per errors espontanis durant la divisió cel·lular. No s’hereten.
– Mutacions germinals o hereditàries: estan presents des del naixement i es poden transmetre a través de l’ADN dels pares. Afecten totes les cèl·lules del cos i augmenten la predisposició genètica a desenvolupar determinats tipus de càncer.
El cos humà disposa de múltiples mecanismes per reparar l’ADN danyat, però quan aquests fallen, els errors s’acumulen i afavoreixen l’aparició de tumors. En els càncers hereditaris, la mutació germinal ja existent fa que les cèl·lules parteixin amb una alteració prèvia en un gen clau, cosa que redueix el nombre de canvis necessaris perquè s’iniciï el procés tumoral.
La diferència entre el càncer hereditari i l’esporàdic
Tot i que tots els tipus de càncer tenen un mateix origen biològic —mutacions que alteren l’ADN de les cèl·lules—, no totes apareixen de la mateixa manera ni tenen les mateixes conseqüències.
La gran majoria dels càncers són esporàdics, és a dir, sorgeixen al llarg de la vida a causa d’una combinació de factors ambientals, hàbits de vida i processos naturals d’envelliment cel·lular. En aquests casos, les mutacions s’adquireixen progressivament en cèl·lules concretes i no es transmeten a la descendència. Per això, solen diagnosticar-se en edats més avançades i no hi ha un patró familiar clar.
En canvi, els càncers hereditaris apareixen quan una persona hereta una mutació germinal —una alteració genètica present a totes les cèl·lules del cos des del naixement—. Aquesta mutació afecta gens clau implicats en la reparació de l’ADN, el control del creixement cel·lular o l’apoptosi (mort cel·lular programada). En heretar-se d’un dels progenitors, pot transmetre’s de generació en generació, fet que provoca que aquests càncers apareguin amb més freqüència dins d’una mateixa família i sovint en edats més primerenques que els esporàdics.
Detectar una mutació hereditària no significa que la persona desenvoluparà càncer amb certesa, però sí que implica una predisposició més elevada. Per això, les persones amb antecedents familiars rellevants haurien de considerar la possibilitat de fer-se proves genètiques per conèixer el seu risc i adoptar, si cal, estratègies de vigilància o prevenció personalitzades.
Principals tipus de càncer amb component hereditari
Com s’ha esmentat anteriorment, en aquests casos, la persona neix amb una mutació germinal que incrementa la seva predisposició a desenvolupar determinats tipus de càncer. Aquestes mutacions es transmeten a través de l’ADN familiar, de manera que poden afectar diversos membres d’una mateixa família i repetir-se en diferents generacions.
A continuació, es descriuen els tipus de càncer més habitualment relacionats amb mutacions hereditàries:
Càncer colorrectal hereditari
Entre el 3 % i el 5 % dels càncers colorrectals tenen un origen hereditari, és a dir, estan causats per una mutació germinal que augmenta el risc de desenvolupar tumors al còlon o al recte.
El més freqüent és el síndrome de Lynch, però hi ha altres formes hereditàries a tenir en compte.
Síndrome de Lynch
Causat per mutacions en els gens MLH1, MSH2, MSH6, PMS2 o EPCAM, el síndrome de Lynch és la forma més comuna de càncer colorrectal hereditari. Augmenta el risc de càncer de còlon i recte, així com d’endometri, ovari, estómac i vies urinàries.
Coneix més sobre el síndrome de Lynch en aquest article.
Altres formes hereditàries
No tots els càncers colorrectals hereditaris són síndrome de Lynch. Altres causes inclouen la poliposi adenomatosa familiar (PAF), deguda a mutacions al gen APC, i la poliposi associada a MUTYH (MAP), amb patró autosòmic recessiu. També s’han identificat mutacions menys comunes en gens com POLE, POLD1, NTHL1 o MSH3, implicats en la reparació o replicació de l’ADN.
Càncer de mama, ovari i endometri hereditari (gens BRCA i altres)
Entre el 5 % i el 10 % dels casos de càncer de mama i fins a un 15 % dels d’ovari tenen un origen hereditari, causat per mutacions en gens que augmenten la predisposició al càncer.
Els més coneguts són BRCA1 i BRCA2, responsables de la reparació de l’ADN. Quan estan alterats, les cèl·lules acumulen danys genètics que incrementen el risc de desenvolupar tumors. Les persones portadores d’aquestes mutacions presenten un risc més alt de càncer de mama i d’ovari, tant en dones com en homes, i també un risc augmentat de càncer de pròstata, pàncrees i, en alguns casos, melanoma.
No obstant això, no tots els càncers hereditaris de mama, ovari o endometri es deuen a BRCA. Altres gens implicats inclouen PALB2, RAD51C, RAD51D, BRIP1, CHEK2, ATM, TP53, PTEN i els gens MMR (MLH1, MSH2, MSH6, PMS2, EPCAM), associats al síndrome de Lynch, que també pot causar càncer d’endometri i d’ovari.
Càncer de pròstata i pàncrees
Tot i que la majoria dels casos de càncer de pròstata i càncer de pàncrees són esporàdics, entre un 5 % i un 10 % poden tenir un origen hereditari.
En molts d’aquests casos, les mutacions responsables afecten gens que també estan relacionats amb altres tipus de càncer, com els BRCA1 i BRCA2, coneguts pel seu paper en el càncer de mama i d’ovari. Les mutacions en BRCA2 confereixen el risc hereditari més alt de càncer de pròstata, especialment en homes que desenvolupen la malaltia abans dels 60 anys o que presenten antecedents familiars directes. També s’han identificat mutacions en ATM, CHEK2, HOXB13 i PALB2, que incrementen la susceptibilitat.
En el cas del càncer de pàncrees, les mutacions en els gens BRCA1, BRCA2, PALB2, CDKN2A i STK11 estan implicades en una fracció significativa dels casos familiars.
El síndrome de Lynch també pot augmentar el risc d’aquest tumor.
Càncer de tiroide i altres tumors endocrins
El càncer de tiroide pot formar part de diferents síndromes genètics hereditaris, especialment quan apareix en edats primerenques o afecta diversos membres d’una mateixa família.
Un dels més coneguts és el síndrome de neoplàsia endocrina múltiple tipus 2 (MEN2), causat per mutacions en el gen RET. Aquest síndrome predisposa al desenvolupament de carcinoma medul·lar de tiroide, així com de feocromocitomes i, en alguns casos, tumors de paratiroides. La detecció d’una mutació en RET permet actuar de manera preventiva, arribant fins i tot a recomanar la tiroïdectomia profilàctica en familiars portadors abans que aparegui el càncer.
D’altra banda, les mutacions en el gen PTEN —causants del síndrome de Cowden— augmenten el risc de càncer de tiroide (sobretot de tipus fol·licular), així com de mama, endometri i ronyó.
També existeixen síndromes més rars, com les neoplàsies endocrines múltiples tipus 1 i tipus 4 (MEN1, MEN4), degudes a alteracions en els gens MEN1 i CDKN1B, que predisposen a tumors en paratiroides, pàncrees endocrí i glàndula pituïtària.
Càncers múltiples o en edats primerenques
Quan una persona desenvolupa més d’un tipus de càncer al llarg de la seva vida, o ho fa en edats inusualment joves, pot existir una predisposició genètica subjacent.
L’exemple més representatiu és el síndrome de Li-Fraumeni, causat per mutacions en el gen TP53, que afecta un ampli espectre de tumors: sarcomes, càncer de mama, leucèmies, tumors cerebrals i adrenocorticals, entre d’altres. En aquests casos, el càncer sol aparèixer durant la infància o la joventut, i pot repetir-se en diferents generacions familiars.
Altres gens també associats a càncers múltiples inclouen PTEN, STK11, CDKN2A, SDHB i SDHD, implicats en síndromes que predisposen a tumors en diversos òrgans.
Com s’hereta el càncer?
En els càncers hereditaris, el risc de desenvolupar la malaltia es transmet a través de mutacions genètiques que poden passar de pares a fills.
Aquestes mutacions no causen càncer per si soles, però augmenten la predisposició perquè es desenvolupi amb més facilitat al llarg de la vida.
Herència autosòmica dominant
La majoria dels síndromes de càncer hereditari segueixen un patró d’herència autosòmic dominant.
Això significa que n’hi ha prou amb heretar una sola còpia alterada del gen —procedent d’un dels progenitors— per tenir un risc elevat de desenvolupar la malaltia. En aquest cas, cada fill o filla té un 50 % de probabilitat d’heretar la mutació.
Tanmateix, heretar la mutació no implica necessàriament que la persona desenvolupi càncer. L’aparició de la malaltia depèn també de factors ambientals, hàbits de vida i altres gens que poden augmentar o reduir el risc.
Altres patrons d’herència
També existeixen formes menys freqüents d’herència:
Autosòmica recessiva: calen dues còpies alterades del gen (una de cada progenitor) perquè augmenti el risc de càncer. Aquest és el cas, per exemple, de la poliposi associada a MUTYH (MAP).
Lligada al cromosoma X: la mutació es localitza al cromosoma X, per la qual cosa pot afectar de manera diferent homes i dones. Aquest patró és menys comú, però s’ha descrit en alguns síndromes rars de predisposició al càncer.
Gens implicats en el càncer hereditari
Els gens relacionats amb el càncer hereditari s’agrupen, de manera general, en tres grans categories segons la seva funció dins la cèl·lula:
– Gens supressors de tumors
Són els encarregats de controlar el creixement cel·lular i reparar l’ADN danyat. Quan deixen de funcionar correctament, les cèl·lules poden dividir-se sense control.
Exemples destacats són TP53, BRCA1, BRCA2 i APC.
– Gens reparadors de l’ADN
Corregeixen els errors que es produeixen de manera natural durant la replicació del material genètic.
Les mutacions en aquests gens —com MLH1, MSH2, MSH6, PMS2 o EPCAM— són responsables del síndrome de Lynch i d’altres càncers hereditaris.
– Gens protooncogènics
En condicions normals, aquests gens estimulen el creixement i la divisió cel·lular quan és necessari. No obstant això, quan muten, es transformen en oncogens, fet que pot provocar una proliferació descontrolada.
Exemples són RET, MET i KIT, implicats en alguns càncers endocrins i gàstrics.
Quan una persona hereta una còpia alterada d’un d’aquests gens, les seves cèl·lules parteixen amb una desavantatge genètica: n’hi ha prou que la segona còpia del gen es danyi perquè es perdi completament la funció protectora. Aquest fenomen, descrit pel investigador Alfred Knudson el 1971, es coneix com la “hipòtesi dels dos cops” (two-hit hypothesis), i explica per què les persones portadores de mutacions hereditàries desenvolupen càncer amb més probabilitat o en edats més primerenques.
La importància de les proves genètiques
Les proves genètiques són una eina fonamental per identificar si una persona presenta mutacions hereditàries que augmenten el seu risc de desenvolupar càncer.
A través d’una mostra senzilla de sang o saliva, és possible analitzar els gens associats als síndromes de càncer hereditari i detectar variants que puguin tenir implicacions clíniques.
Avanços en el diagnòstic genètic del càncer hereditari
En els últims anys, els progrés en genètica i biotecnologia han permès desenvolupar panells de diagnòstic multigènic cada vegada més amplis i precisos, capaços d’analitzar simultàniament desenes de gens associats al càncer hereditari.
Aquests estudis ajuden a establir plans de prevenció i seguiment més eficaços, adaptats al perfil genètic de cada persona i família.
Qui hauria de considerar una prova genètica?
Les proves genètiques no estan indicades per a tota la població, sinó per a persones amb certes característiques que suggereixen un possible origen hereditari del càncer, com ara:
– Diagnòstic de càncer en edats primerenques, per exemple, càncer de mama abans dels 40 anys o càncer colorrectal abans dels 50.
– Presència de diversos casos del mateix tipus de càncer (mama, còlon, ovari, endometri, etc.) en diferents generacions d’una mateixa família.
– Càncers bilaterals o múltiples, com càncer a ambdós pits, ambdós ronyons o tumors diferents en una mateixa persona.
– Familiars diagnosticats amb síndromes hereditaris coneguts (com el síndrome de Lynch, BRCA, Li-Fraumeni o la poliposi adenomatosa familiar).
– Càncer en òrgans poc freqüents o en edats inusualment joves (per exemple, càncer de pàncrees o tiroide abans dels 50 anys).
– Persones amb antecedents familiars de càncer en ambdós llinatges, patern i matern, o amb diversos familiars afectats en edats similars.
– Pacients amb resultats tumorals compatibles amb una mutació germinal, com inestabilitat microsatel·lital o pèrdua d’expressió de proteïnes reparadores de l’ADN en l’estudi del tumor.
– Persones que desitgen conèixer el seu risc genètic.
Avantatges del diagnòstic genètic
Realitzar un estudi genètic pot oferir múltiples beneficis tant per a la persona afectada com per a la seva família:
– Prevenció personalitzada: permet establir estratègies de seguiment adaptades, com colonoscòpies, mamografies o revisions ginecològiques més primerenques i freqüents.
– Presa de decisions informada: ajuda a valorar opcions preventives o reproductives, incloent-hi la cirurgia profilàctica o el diagnòstic genètic preimplantacional.
– Tractaments dirigits: alguns fàrmacs específics, com els inhibidors de PARP, són eficaços únicament en pacients amb mutacions en els gens BRCA1 o BRCA2.
L’assessorament genètic, abans i després de la prova, és essencial per interpretar correctament els resultats, comprendre’n el significat i prendre decisions informades sobre la cura personal i familiar.
Càncer hereditari i prevenció
Detectar una predisposició genètica al càncer no significa que la malaltia sigui inevitable.
Al contrari, conèixer aquesta informació ofereix una gran oportunitat per prevenir-la o detectar-la de manera precoç, quan els tractaments són més eficaços.
Estratègies de prevenció i seguiment
Les mesures recomanades varien segons el tipus de mutació i la història personal o familiar, però en general inclouen:
– Controls mèdics periòdics i personalitzats, adaptats al tipus de gen alterat i al risc de cada persona (mamografies, colonoscòpies, ecografies, ressonàncies, etc.).
– Estil de vida saludable, amb una dieta equilibrada, pràctica regular d’exercici físic i evitant el tabac i el consum excessiu d’alcohol.
– Tractaments preventius o profilàctics, com la quimioprevenció o, en casos d’alt risc, la cirurgia preventiva per reduir la probabilitat de desenvolupar determinats tumors.
– Suport psicològic i assessorament familiar, essencials per acompanyar el procés de presa de decisions i reduir l’impacte emocional dels resultats genètics.
Conclusió
El càncer hereditari constitueix una fracció rellevant de tots els casos de càncer, i el seu impacte en les famílies, així com en les estratègies de prevenció, és considerable. Conèixer la base genètica de la malaltia permet actuar de manera anticipada, millorar el diagnòstic i oferir tractaments personalitzats, ajustats al risc específic de cada persona.
La genètica mèdica no només contribueix a comprendre les causes del càncer, sinó que també impulsa una medicina més preventiva, precisa i humana, en què el coneixement científic i l’acompanyament professional es combinen per protegir la salut i el benestar de les persones i les seves famílies.
A Genosalut, acompanyam aquells que volen conèixer i gestionar el seu risc genètic. El nostre equip ofereix assessorament especialitzat i proves genètiques personalitzades, amb l’objectiu de proporcionar informació rigorosa que permeti prendre decisions fonamentades i preservar la salut a llarg termini.
Tens antecedents familiars de càncer o dubtes sobre el teu risc genètic?
A Genosalut t’oferim assessorament personalitzat i proves genètiques adaptades a la teva situació.
Demana la teva cita aquí i fes el primer pas cap a una prevenció informada.
