Què detecten els tests per al coronavirus SARS-CoV2?
Segur que les darreres setmanes heu sentit a parlar de RT-PCR, test serològic, test ràpid, ELISA… però, què són tots aquests test? Què detecten? Com funcionen? Són fiables?
Tot seguit, intentarem fer un resum per aclarir alguns conceptes.
Els tests disponibles actualment detecten:
● El mateix virus: el seu material genètic o algun fragment del virus, generalment de naturalesa proteica, conegut com a antigen.
● Anticossos: és a dir les molècules que produeix el nostre sistema immunitari en cas que ens haguem infectat amb el virus.
Què és i com funciona el test per RT-PCR?
El test per RT-PCR permet detectar el material genètic del virus. Com us expliquem en una altra entrada al nostre bloc, els virus tenen material genètic (ARN o ADN) i la RT-PCR permet detectar la presència d’aquest material genètic (en el cas del coronavirus SARS-CoV2 és ARN).
● Mitjançant una torunda (bastonet) es recull una mostra del tracte nasofaringi.
● La torunda es col·loca immediatament en una substància que inactiva el virus, és a dir, que fa que perdi la seva capacitat infecciosa, però segueixi sent detectable (si és present).
● Posteriorment s’extreu el material genètic del virus (per això hi ha diferents procediments).
● Finalment es duu a terme una reacció, la RT-PCR en si, que amplifica el material genètic viral. L’amplificació és necessària per a la detecció. Per posar un símil, la RT-PCR actua com una lupa, amplifica allò que es vol detectar sempre que hi sigui present.
La unió específica que hi ha entre un antigen i els anticossos que genera són la base del funcionament dels test ràpids i els test ELISA.
Què són i com funcionen els tests ràpids?
A diferència de la RT-PCR, els tests ràpids no identifiquen l’ARN del virus. Segons el laboratori que ho hagi dissenyat, detecten anticossos o immunoglobulines (IgM i/o IgG) o antígens.
Els anticossos són molècules (glucoproteïnes) produïdes pels limfòcits B per identificar i neutralitzar elements estranys com ara bacteris i virus de forma molt específica.
Els antígens generalment són fragments d’agents patògens responsables de desencadenar part de la resposta de defensa del nostre sistema immunitari i de la generació d’anticossos específics contra l’agent patogen en qüestió.
● La mostra (sang o exsudat), se situa en una tira reactiva de paper.
● La reacció que té lloc a continuació es coneix com a immunocromatografia. La mostra va migrant per la tira fins a assolir una regió on es troben “enganxades” les proteïnes del virus (en el cas de detectar anticossos) o anticossos específics del virus (en el cas de detectar antígens).
● Els resultats es visualitzen de manera molt semblant a un test d’embaràs.
Com funcionen els tests ELISA?
ELISA és una abreviatura per a l’assaig immunosorbent lligat a enzims. Amb l’ajuda d’una reacció intervinguda per enzims, ELISA pot detectar la interacció d’antigen (per exemple, patògens; en aquest cas el coronavirus SAR-CoV2) i anticossos (en aquest cas aquells generats pel sistema immunitari en cas d’infecció amb el coronavirus SARS-CoV2). Aquesta prova es pot fer servir per determinar quants anticossos ha generat una persona contra una infecció en particular.
● L’assaig ELISA es realitza en una placa de material plàstic amb molts pouets, els quals es recobreixen amb l’antigen desitjat, en aquest cas un fragment del SARS-CoV2.
● La mostra de sang i una solució de control es dipositen als pouets. Si a la sang hi ha anticossos contra el coronavirus SARS-CoV2, aquests s’uniran a l’antigen.
● Simplificant el procés, després de diversos passos de reacció i rentats, la unió antigen anticòs es podrà detectar per colorimetria. La intensitat del color de cada pouet diferirà segons la quantitat d’anticossos que hi hagi a la mostra de sang.
Hi ha diversos kits d’ELISA per a la detecció del coronavirus SARS-CoV2. La producció difereix entre les cases comercials i els resultats clínics no solen ser comparables. La sensibilitat clínica, que determina el valor de referència per determinar positiu o negatiu, és diferent per a cada test. Com més sensibilitat, més fiabilitat. Els reactius més complets són més sensibles, però també són més cars de produir. La fiabilitat de la tècnica es basa en la sensibilitat del kit, però allò que al final hi ha darrere de la fiabilitat és un tema econòmic.
En quina fase de la infecció, malaltia i (possible) immunitat són rellevants aquests tests?
El test RT-PCR s’ha descrit fins ara com el més fiable, però només serveix per detectar la presència del virus. És a dir, detecta el virus des del moment de la infecció, al llarg de la malaltia (independentment que es manifestin o no símptomes) i fins que el sistema immunitari és capaç de combatre i eliminar el virus, i per tant deixa de ser detectable.
Els tests serològics d’anticossos o immunoglobulines, tant ràpid com ELISA, detecten aquells anticossos que es produeixen durant la resposta immunitària (immunoglobulina M, IgM) i aquells que perduren més temps (immunoglobulina G, IgG). El nostre cos triga aproximadament una setmana a produir prou molècules d’IgM per ser detectades. Per això, els tests serològics no detecten les primeres fases de la infecció, però sí que són capaços de respondre a la pregunta de si s’ha passat o no la malaltia.
Si tinc anticossos vol dir que estic immunitzat de per vida?
La resposta és molt clara i és “no ho sabem”. La immunitat que genera aquest coronavirus encara és una incògnita. En altres paraules, desconeixem si la nostra resistència al virus, lligada a l’adquisició d’anticossos específics que combatin noves infeccions pel mateix virus, durarà un període breu, llarg o per sempre.
Quina és la fiabilitat d'aquests tests?
La sensibilitat i l’especificitat dels tests d’anticossos és, sens dubte, el punt més controvertit. Un dels factors de què depèn la seva fiabilitat és el dia postinfecció en què es faci la prova. Com més avançada la infecció, més fiabilitat. També depèn del laboratori productor. No tots els tests són de la mateixa qualitat. El que sí que sabem és que, en aquest moment, la sensibilitat dels tests d’anticossos és més alta que la d’antígens.
Si t'agrada el nostre blog, subscriu-te al nostre newsletter
