Exoma

Per entendre què és l’exoma, cal començar explicant què és el genoma. El genoma humà comprèn tot l’ADN d’un individu i consta de 3.000 milions de nucleòtids o lletres d’ADN.

De tot l’ADN, només un petit percentatge (aprox. l’1,5%) conté la informació necessària per produir les proteïnes, els actors funcionals de l’organisme. A aquesta fracció del genoma se la coneix com a exoma. Està format per tots els exons del genoma, que són les parts codificants dels gens. El terme exó deriva de “EXpressed regiON”, ja que són les regions que es tradueixen, o s’expressen com a proteïnes, a diferència de l’intró, o “INTRagenic regiON”, que no està representada a la proteïna final.

Com hem descrit a la pregunta anterior, el genoma comprèn tot l’ADN d’un individu mentre que l’exoma només comprèn els fragments de l’ADN que proporcionen instruccions per fabricar proteïnes. L’exoma representa l’1% del genoma i ja es coneix la funció de molts dels gens humans. El 99% de l’ADN restant es coneixia antigament com a “ADN escombraries”, però els descobriments de les últimes dècades han demostrat que moltes de les zones que es consideraven “escombraries” juguen un paper molt important en la regulació dels gens. Cal esperar que en els propers anys s’esbrinin més detalls sobre la funció d’aquestes regions.

Aquesta pregunta no té cap resposta de blanc o negre.

És ben cert que el genoma permet la detecció de variants en regions no codificants i d’altres variants no detectables mitjançant l’exoma (com ara variants estructurals, repeticions de triplets, inversions, delecions…). Això no obstant, es desconeix la importància de gran part d’aquesta informació.

Fins ara, la majoria de les mutacions conegudes que causen malalties (aprox. un 85%) es produeixen als exons i per tant la seqüenciació de l’exoma complet és un mètode eficaç per identificar possibles mutacions causants de malalties.

L’experiència dels darrers anys ens ha ensenyat que l’exoma és un enfocament global que sol ser el més encertat des del principi i per tres motius: capacitat diagnòstica, preu i temps.

Hi ha altres opcions més senzilles i barates, com ara analitzar primer només les mutacions més comunes (pocs gens o panells), amb l’esperança de trobar la causa. El problema d‟aquestes opcions és que si no es detecta una mutació, sempre queda el dubte de si es té una mutació que no es podria detectar amb aquestes proves més senzilles. Això vol dir que per aclarir els dubtes cal fer més proves (per analitzar les mutacions que no es van analitzar). Això costa més diners i més temps per obtenir resultats definitius. En resum, una anàlisi de l’exoma pot estalviar temps i diners.

La capacidad diagnóstica dependerá de la enfermedad o del grupo de enfermedades en cuestión, pero la identificación de variantes patogénicas o muy posiblemente patogénicas puede llegar a alcanzar el 40%, por ejemplo en casos de trastornos del espectro autista.

Además, en hasta un 40% de los casos (dependiendo de la enfermedad o del grupo de enfermedades en cuestión) se pueden obtener variantes de significancia incierta (VUS, variants of uncertain significance), que pueden reevaluarse con cierta periodicidad para determinar si están o no asociadas con la patología.

Generalment s’entén per exoma clínic aquell que seqüència i analitza només els exons dels gens classificats com a responsables de malalties (4.800 gens aprox.)

L’exoma seqüència completa tots els exons d’un individu. Amb aquesta informació es pot fer després una anàlisi dirigida a una malaltia (Charcot-Marie-Tooth, Marfan, osteogènesi imperfecta…) o a un grup de malalties quan la simptomatologia és més inespecífica.

El preu de l’exoma a Genosalut és de 1.300€ i inclou les sessions d’assessorament genètic prèvies i posteriors a la realització de la prova.

Per norma general, les assegurances privades no cobreixen l’anàlisi de l’exoma. No obstant això, hi ha determinades situacions clíniques en què sí que cobreixen les despeses.