Tots ho haurem viscut, el company o la companya de classe que destacava a tots els esports. Despuntava per velocitat, resistència, coordinació i d’altres habilitats esportives. I tots ens haurem preguntat, té a veure amb l’herència? Existeixen realment els “gens esportius”? En aquest article abordarem aquesta mateixa qüestió i descobriràs com els nostres gens influeixen sobre el nostre rendiment esportiu.
Quant influeix la genètica en el rendiment esportiu?
No hi ha resposta definitiva, ja que els experts no es posen d’acord sobre la importància dels gens en el rendiment esportiu. No obstant això, la majoria sí que li atribueixen un pes important que situen entre el 30% i el 70%.
La influència dels gens també pot ser variable en cadascuna de les habilitats esportives. Així, per exemple, alguns estudis apunten que la genètica és important pel que fa a la resistència aeròbica, la velocitat, l’agilitat i la capacitat de reacció.
Variacions al nostre ADN determinen com el nostre cos respon a l'entrenament
Els éssers humans ens diferenciem en el nostre ADN. Aquestes diferències, conegudes com a polimorfismes genètics, són la raó per la qual reaccionem de manera diferent a determinats estímuls, com l’esport. Actualment es coneixen més de 200 polimorfismes associats al rendiment físic i més de 20 estan associats al màxim rendiment esportiu. Són dos els gens dels quals es coneix especialment la seva influència sobre la nostra capacitat física: ACTN3 i ACE.
ACTN3: velocitat i potència
El gen ACTN3 codifica la proteïna sarcomèrica α-actinina-3 a les fibres musculars esquelètiques. L’expressió de la proteïna α-actinina-3 està restringida gairebé exclusivament a les fibres ràpides, glucolítiques, de tipus 2X, que són les responsables de produir una contracció “explosiva” i potent.
Hi ha un polimorfisme en aquest gen, R577X, que nombrosos estudis han associat el rendiment esportiu, en concret amb la potència i velocitat. Els éssers humans podem ser:
● Homozigots per a la variant X (XX), és a dir tant el nostre pare com la nostra mare ens han passat una còpia que inclou aquest polimorfisme.
● Heterozigots (XR), quan hem heretat una variant diferent de cada progenitor.
● Homozigots per a la variant R (RR), quan el nostre pare i la nostra mare ens han passat una còpia que inclou aquest polimorfisme.
Les persones homozigotes XX (aprox. 18% dels éssers humans de tot el món) al gen ACTN3 tenen una deficiència completa de la proteïna α-actinina-3 i un menor rendiment en proves relacionades amb potència i velocitat. Per contra, el genotip ACTN3 RR s’ha associat amb un rendiment elevat en velocitat i potència en atletes d’elit. En resum, sembla que la deficiència de α-actinina-3 és perjudicial per al funcionament ràpid del múscul en disciplines de sprint i potència.
ACE: força o resistència
Un altre gen candidat associat al rendiment d’elit és el gen ACE. La proteïna que sintetitza, l’enzim convertidor d’angiotensina, a més de regular la pressió arterial, influeix en la funció del múscul esquelètic.
L’enzim catalitza la conversió l’angiotensina I a angiotensina II. Aquesta hormona no només és un vasoconstrictor més potent sinó també un factor de creixement muscular que participa a la hipertròfia muscular induïda per sobrecàrrega.
El polimorfisme del gen ACE es defineix per la presència (inserció, al·lel I) o l’absència (deleció, al·lel D) d’un fragment de 287 pb. Per tant, hi ha tres variants: homozigot II, heterozigot ID i homozigot DD, les distribucions del qual dins d’una població caucàsica són aproximadament del 25%, 50% i 25% respectivament.
Els estudis semblen indicar que l’al·lel D s’associa a un rendiment atlètic d’elit orientat a la potència, potser mitjançant un augment del creixement i la força muscular intervingut per l’angiotensina II. Per contra, un augment local de l’eficiència muscular, més que un efecte cardiorespiratori central, contribueix a la resistència més gran associada a l’al·lel I.
L'aptitud esportiva, ¿qüestió de voluntat o de predisposició?
Després de tot el que s’ha explicat sorgeix inevitablement la pregunta: Podem concloure que les nostres habilitats, fortaleses i debilitats depenen en última instància dels gens? La resposta no és senzilla. El camp de la genètica és extremadament complex i encara queda molt per recórrer.
El rendiment esportiu depèn de la sort d’haver heretat bons gens i també moltes hores de sacrificat entrenament.
En la majoria de casos, la combinació d’unes bones condicions genètiques amb un pla d’entrenament i dedicació adequat solen ser el secret de l’èxit. Però identificar les virtuts pròpies de cada individu és el primer pas… Aquí la genètica hi juga un paper molt important! El test genètic esportiu GenoSport contribueix que l’esportista es conegui millor, ajudant-los a identificar les seves virtuts i punts febles a nivell genètic, amb la intenció de personalitzar dietes i entrenaments, i evitar lesions.
Si t'agrada el nostre blog, subscriu-te al nostre newsletter.
