Fragmentació de l’ADN espermàtic

La fragmentació espermàtica pot ser deguda a multitud de factors, tant interns com externs.

Entre les causes internes trobem:

• Maduració incorrecta dels espermatozoides durant el desenvolupament.
• Fallades a l’apoptosi (mort cel·lular programada) que impedeixen que s’eliminin de forma natural els espermatozoides danyats abans de l’ejaculació.
• Producció excessiva de radicals lliures (ROS) durant el transport de l’espermatozoide a través del testicle i l’ejaculat.

Entre les causes externes trobem:

• Contaminació ambiental, ja que els pesticides i certs compostos químics poden causar danys a l’ADN dels espermatozoides.
• Estil de vida poc saludable: mala alimentació, consum de tabac, alcohol, drogues…
• Exposició del testicle a altes temperatures, ja sigui per episodis de febre o per portar roba ajustada.
• Edat avançada de l’home (més de 45 anys).
• Tractaments farmacològics, ja que certs medicaments poden donar lloc a la fragmentació de l’ADN espermàtic. Entre ells trobem la radioteràpia i quimioteràpia.

Hi ha diferents proves per mesurar la fragmentació de DNA espermàtica: test Túnel, test Comet i test de dispersió de la cromatina espermàtica. Difereixen principalment a:

• Capacitat de detecció directa o indirecta del dany a l’ADN
• Capacitat per detectar trencaments simples i dobles
• Capacitat per distingir trencaments simples i dobles
• Sensibilitat

Algunes de les causes que provoquen la fragmentació de l’ADN espermàtic no es poden tractar. En altres casos, principalment aquells relacionats amb lestil de vida, un canvi dhàbits pot reduir el nivell de fragmentació. Una dieta sana i equilibrada, exercici físic, renunciar a tabac i alcohol poden millorar-ne la qualitat seminal.

En alguns casos també s’ha vist que una teràpia amb antioxidants orals disminueixen la fragmentació i augmenten la taxa d’embaràs.

Per reduir el percentatge d’espermatozoides amb ADN fragmentat, les tècniques més utilitzades dins del laboratori de reproducció són:

• Chip Fertile: Dispositiu que permet la selecció d’espermatozoides amb millor mobilitat i menor fragmentació doble de la cadena d’ADN. Es tracta d’un portaobjectes amb dues càmeres, una d’entrada i una altra de recollida connectades a través d’un canal de microfluids. La mostra de semen es col·loca a la càmera d’entrada del dispositiu i, passat un temps, s’escullen els espermatozoides que han aconseguit la càmera de recollida.
• MACS (columnes d’annexina V): tècnica dissenyada per eliminar selectivament els espermatozoides apoptòtics (fins i tot els que es troben en una fase primerenca amb membranes cel·lulars intactes) de mostres de semen. Aquest mètode permet la selecció d’espermatozoides de bona qualitat per al seu ús en qualsevol tècnica de reproducció assistida, com ara la injecció intracitoplasmàtica d’espermatozoides (ICSI).
• IMSI (intracytoplasmic morphologically selected sperm injection): tècnica per seleccionar mitjançant un objectiu de gran augment els millors espermatozoides possibles per a la fecundació abans de la injecció a l’òvul al protocol de fecundació in vitro.
• PICSI (physiological intracytoplasmic sperm injection): tècnica per seleccionar mitjançant àcid hialurònic els millors espermatozoides possibles per a la fecundació abans de la injecció a l’òvul al protocol de fecundació in vitro.
• TESA (testicular sperm aspiration) o TESE (testicular sperm extraction): tècniques per obtenir espermatozoides directament del testicle evitant així que passin per l’epidídim, fet que pot augmentar els nivells de fragmentació de l’ADN.

El test de fragmentació de l’ADN està cobert per algunes assegurances privades i de vegades depèn del compliment de certs criteris diagnòstics. Pots acudir a nosaltres amb un certificat del teu metge o amb la targeta de l’assegurança.