La prova de paternitat té com a objectiu determinar la relació biològica entre dues persones. En altres paraules, ens permet assenyalar qui és el pare o la mare biològic d’un fill o filla. Una extensió d’aquesta mena són les proves de parentiu, que permeten conèixer altres tipus de relació familiar: germans, avis, oncles, cosins, etc.
Una prova de paternitat pot aportar claredat no només als pares que dubten, sinó també a les dones que no estan segures de qui és el fill que esperen.
Descobreix aquí com es realitza una prova de paternitat, què pot costar, la fiabilitat del resultat i què has de saber sobre la normativa legal.
Com funciona una prova de paternitat?
Les proves de paternitat i parentiu consisteixen en una anàlisi de l’ADN de cada individu per obtenir l’anomenat perfil genètic o empremta genètica. En comparar els perfils genètics obtinguts en dos individus, es podrà conèixer la relació entre aquests.
Heretem la meitat del nostre material genètic del nostre pare i l’altra meitat de la nostra mare. Al nostre ADN trobem regions codificants, els gens, que representen tan sols el 2% de tot el nostre genoma i regions no codificants. En aquestes regions trobem, entre d’altres, seccions plenes de repeticions: seqüències curtes de bases d’ADN que s’encadenen sempre de la mateixa manera. Les proves de paternitat es basen en l’anàlisi d’aquestes regions repetitives de l’ADN.
Els científics fan referència a aquestes repeticions amb el terme anglès short tandem repeat (STR). Els STR estan formats entre dues i set bases d’ADN que es poden repetir moltes vegades. La seqüència “GATC”, per exemple, pot aparèixer vuit cops en una persona, però quinze vegades en una altra.
Són tan individuals com una empremta dactilar i permeten identificar les persones de forma gairebé única (amb l’excepció dels bessons idèntics).
Una prova de paternitat no és una prova genètica, perquè proporciona poca informació sobre els gens heretats. En canvi, determina la longitud dels segments individuals d’ADN i, en fer-ho, revela molt sobre l’ascendència.
L´anàlisi comença amb l’extracció de l’ADN d’una mostra (generalment saliva). Com que la quantitat d’ADN obtinguda d’aquestes mostres és molt petita, cal amplificar primer l’ADN per poder-lo analitzar. Per això els científics utilitza la reacció en cadena de la polimerasa (PCR): en poques hores es poden produir milions de còpies de les seccions de STR. A continuació, les còpies d’ADN s’uneixen a un fluoròfor per fer-les visibles al pas següent.
Els segments de STR difereixen en longitud i també les còpies generades mitjançant PCR. Per això, la mostra obtinguda després de l’amplificació és enviada a través d’una xarxa de malla estreta on les còpies petites es mouen més ràpid que les grans. En aquesta anomenada electroforesi, la velocitat amb què migren les còpies d’ADN es pot utilitzar per inferir-ne la longitud.
En una prova de paternitat, s’analitzen entre 15 i 40 marcadors d’ADN. Al final de l’anàlisi, els científics tenen un gran nombre de punts de mesurament, per separat per al pare, el fill i, de vegades, també la mare. No obstant, amb això no n’hi ha prou, el pas crucial en un test de paternitat és l’avaluació estadística de les dades amb programes especials.
Quines mostres es necessiten per a una prova de paternitat?
Totes les cèl·lules del cos contenen ADN. Per tant, les mostres de sang, cabells o saliva (que conté les cèl·lules del cos) són adequades per a l’anàlisi.
Per a la prova de paternitat se solen utilitzar mostres de saliva, ja que la sang és més difícil d’obtenir i els cabells no sempre es poden assignar clarament. Per obtenir la mostra n’hi ha prou amb un hisop de la mucosa oral.
Una prova de paternitat requereix com a mínim dues mostres: una del nen i una altra del possible pare. En el cas ideal, també cal analitzar una prova de la mare. Els resultats permeten descartar la paternitat o classificar-la com a molt probable.
Quina fiabilitat té un test de paternitat?
Les mostres obtingudes de l’infant i del possible pare s’examinen al laboratori. Els possibles resultats són:
● Paternitat descartada: és un resultat amb un 100% de fiabilitat.
● Paternitat pràcticament provada: amb aquest resultat, la probabilitat de paternitat és del 99,99% si la mare no va participar en la prova. Quan s’analitza un cas anomenat trio, és a dir, la mare dóna la seva mostra de saliva juntament amb la del nen i la del possible pare, se solen assolir probabilitats superiors al 99,9999%.
És a dir, una prova de paternitat només pot indicar probabilitats, encara que de vegades siguin molt altes.
Quins tipus de prova de paternitat hi ha? Informativa i legal
Pel que fa a la seva utilitat a efectes legals, les proves de paternitat es classifiquen en informatives i legals.
Prova de paternitat sense validesa legal
També coneguda com a informativa o privada. Quan es pretén establir l’enllaç biològic entre dues persones per a ús particular i privat, per això no es demana als participants que s’identifiquin, garantint així el seu anonimat. La informació obtinguda no es pot utilitzar per a un procediment legal.
Prova de paternitat amb validesa legal mitjançant
És la que es fa quan es té intenció d’utilitzar-la en un procés legal. Per això, els requisits són més exigents: cal identificar les persones analitzades i mantenir la cadena de custòdia de les mostres fins a la seva anàlisi i entrega de resultats.
Es pot fer una prova de paternitat abans del naixement d’un fill?
Sí, la prova de paternitat prenatal permet establir la relació biològica entre un presumpte pare i el fill no nascut. Depenent de com es prenguin les mostres, pot ser informativa o legal, invasiva o no invasiva.
Aquesta prova resol dos tipus de dubtes:
● La de la mare del nadó que no està segura de qui pot ser el pare.
● La del presumpte pare que dubta que ho sigui realment.
Presenta l’avantatge de permetre anticipar la presa de decisions. Però també certs inconvenients, que són: el risc per al nadó si s’opta per la prova prenatal invasiva, i un preu elevat si es tria la prova no invasiva, ja que utilitza una tecnologia sofisticada i complexa.
Aspectes legals: Qui pot sol·licitar una prova de paternitat?
La resposta depèn del tipus de prova de paternitat que es vulgui fer. Segons la legislació espanyola, que és diferent de la d’altres països europeus:
● Prova de paternitat informativa: Qualsevol persona pot sol·licitar-la. És a dir, es pot fer la prova sense coneixement d’alguna de les parts.
● Prova de paternitat amb validesa legal: En cas que ambdues persones siguin més grans es dedueix que són conscients del que estan fent i que, per tant, presten el seu consentiment exprés per a la seva realització. En cas que una de les persones fos menor d’edat n’hi ha prou que un dels progenitors o un o tutor legal donin el consentiment per a la realització de la prova.
Quant costa una prova de paternitat?
El cost de la prova de paternitat en un laboratori privat oscil·la entre els 200€ i els 700€. Els tests a domicili o a farmàcies solen costar entre 150€ i 250€. Pel que fa a la prova de paternitat prenatal no invasiva, el preu pot pujar fins a 1.700€.
No obstant això, compte amb els productes sospitosament barats! Poden pertànyer a laboratoris que no compleixin les garanties i controls de qualitat necessaris o que no estan sotmesos a la jurisdicció espanyola. Els requisits legals de les normes de qualitat per a la realització d’informes de filiació difereixen considerablement entre països i les anàlisis defectuoses no poden ser impugnades davant dels tribunals espanyols.
A Genosalut realitzem la prova de paternitat informativa, la prova de paternitat amb validesa legal i empremtes genètiques.
Si t'agrada el nostre blog, subscriu-te al nostre newsletter