Alguna vegada t’has preguntat per què hi ha gent que menja molt i no s’engreix? I per contra, per què hi ha gent que, malgrat portar una dieta controlada, augmenta fàcilment de pes? Com pots imaginar, bona part de la raó és als seus gens. Encara que no sabem quin és el total dels gens implicats, el coneixement és cada vegada més gran. Aquí us expliquem tot el que heu de saber.
Gens i dieta: la disciplina de la nutrigenètica
La manera com cada persona metabolitza, absorbeix i utilitza els aliments varia molt d’una a l’altra. Per exemple, la mateixa dieta pot fer que una persona perdi pes mentre que una altra ho mantingui o fins i tot augmenti. Hi ha individus que posseeixen un IMC (Índex de Massa Corporal) sota tot i alimentar-se principalment d’hamburgueses i patates fregides. Determinats aliments i begudes no afecten a tots per igual. Per exemple, el cafè pot influir de manera completament diferent sobre la pressió arterial en les persones. És per això que no és possible fer una afirmació general sobre l’efecte dels aliments al nostre organisme.
Des de fa alguns anys, els investigadors han pogut explicar aquestes discrepàncies. No només importa el que es menja sinó també qui s’ho menja. És és naixement de la nutrigenètica.
L’ADN de les persones és pràcticament idèntic, només difereix en un 0,3%, però precisament aquest petit percentatge és el responsable de les diferències que observem entre nosaltres: des del color dels cabells fins a la manera com absorbim i utilitzem els nutrients . I és perquè els gens són el nostre manual d’instruccions i de construcció. Determinen com, quan i on es construeixen les proteïnes que funcionen al cos. Un petit canvi als gens pot fer que funcionin de forma completament diferent. Per exemple, depenent de les variants genètiques del gen FTO pot haver-hi de mitjana una diferència d’uns 3 quilos índex de massa corporal (IMC), de manera que la informació als teus gens condiciona el teu risc a patir obesitat.
A què es deuen les diferències en el metabolisme?
Com hem dit, aquestes diferències en el metabolisme dels aliments es deuen a variants genètiques.
Algunes d’aquestes variants són comunes a algunes poblacions i rares a d’altres. L’exemple més conegut es relaciona amb l’enzim lactasa, l’encarregada de degradar la lactosa, el sucre de la llet. Igual que a la resta dels mamífers, l’expressió d’aquest enzim disminueix en els humans després del deslletament. Cap altre mamífer consumeix llet o productes lactis a l’edat adulta.
No obstant, fa uns 7.500 anys es va produir una mutació genètica (variant) als centreeuropeus criadors de bestiar que permetia als seus portadors pair la llet fins i tot d’adults. Aquesta variant els proporcionava un avantatge evolutiu, ja que els permetia incorporar un aliment nutritiu i abundant gràcies a la ramaderia. També es baralla la possibilitat que el benefici anés més enllà de l’aportació energètica: aportació de vitamina D a zones amb manca de llum solar, disposar d’una beguda relativament lliure de contaminació (profitós en temps d’aigua contaminada) i desenvolupament d’un sistema immunitari més fort en els nens.
Al sud-est asiàtic, en canvi, aquesta variant genètica amb prou feines existeix. Allà, el 98% dels habitants no poden pair el sucre de la llet, la lactosa, perquè a l’edat adulta perden l’enzim és menys activa. Tenen flatulència o diarrea quan consumeixen productes lactis.
No obstant això, i per regla general, són factors individuals els que determinen com metabolitzem els nutrients. Per exemple, hi ha moltes persones que, a causa del seu perfil genètic, absorbeixen pitjor que la resta de població substàncies com el calci o la vitamina C dels aliments.
Gens i cafè
La cafeïna és un dels estimulants més consumits al món. De manera natural, es troba a les fulles i llavors de moltes plantes com el te, el cafè o el cacau i de manera artificial en algunes begudes refrescants, begudes energètiques i alguns medicaments analgèsics. La cafeïna es metabolitza al fetge per l’enzim citocrom P450 1A2.
Què diu la teva genètica?
Una de les relacions conegudes en la nutrigenètica és la que existeix entre el cafè i el gen CYP1A2, responsable del metabolisme de la cafeïna al fetge. Un polimorfisme (variant genètica) en aquest gen podria explicar perquè algunes persones poden beure cafè tot el dia sense que els molesti especialment (portadores de l’al·lel A). Mentre que a d’altres comença a accelerar-se el cor després d’una sola tassa (portadores de l’al·lel C). Els portadors de l’al·lel A són els metabolitzadors ràpids, el seu enzim CYP1A2 funciona a més velocitat i per tant la cafeïna no roman al cos durant molt de temps i només desplega el seu efecte breument. Als metabolitzadors lents (portadors de l’al·lel C) el procés es desenvolupa a una velocitat inferior. La cafeïna roman a l’organisme molt més temps, durant el qual augmenta l’alliberament d’hormones com l’adrenalina i el cortisol, que acceleren els batecs del cor i augmenten la pressió arterial.
Quina estratègia dietètica puc aplicar?
Els beneficis del cafè per a salut no són universals. Entre els efectes positius de la cafeïna destaquen l’augment de la receptivitat i la concentració, l’estimulació de l’alliberament d’adrenalina i els àcids lliures, així com la contracció dels músculs. Tot això pot resultar avantatjós a la pràctica d’alguns esports. Els metabolitzadors ràpids depuren aviat la cafeïna dels seus sistemes, permetent així que els antioxidants, els polifenols i altres dels compostos saludables del cafè tinguin un impacte positiu sense els efectes adversos de la cafeïna. No obstant això, a més dels factors genètics, l’habilitat de l’organisme per metabolitzar la cafeïna també depèn d’altres factors relacionats amb els hàbits de vida, com ara la quantitat de cafè ingerida al dia, l’hàbit de fumar o el tractament amb anticonceptius orals. Com que aquests i altres factors poden accelerar o alentir el metabolisme de la cafeïna, el consell més assenyat és mantenir una ingesta moderada de cafeïna. En el cas dels metabolitzadors lents hi ha una exposició més gran al risc d’hipertensió arterial i atac cardíac, per la qual cosa, en la mesura del possible, s’ha de disminuir o eliminar aquest estimulant de la dieta.
El teu ADN és únic, per què tu dieta no?
El test nutrigenètic GensalutFit té en compte la teva genètica per oferir-te una dieta personalitzada, adaptada, saludable i efectiva. A partir d’una mostra de saliva, podem analitzar tota una sèrie de variants genètiques al vostre ADN científicament validades que s’associen amb l’acumulació de greix i l’augment d’IMC, la regulació de la gana, i altres variants importants per a l’elaboració d’una dieta personalitzada com les relacionades amb:
● Metabolisme dels àcids grassos
● Àcid fòlic
● Presència d’alteracions metabòliques al nadó.
● Cafeïna
● Vitamina A
● Vitamina D
● Hipersensibilitat a l’alcohol
● Intolerància a la lactosa
Si t'agrada el nostre blog, subscriu-te al nostre newsletter
