Què és la intolerància alimentària?
La intolerància alimentària, també coneguda com a hipersensibilitat alimentària no mediada per IgE o hipersensibilitat alimentària no al·lèrgica, passa quan una persona té dificultats per digerir certs aliments.
Diferències entre intolerància i al·lèrgia alimentària
Les intoleràncies alimentàries de vegades es confonen o s’etiqueten erròniament com a al·lèrgies alimentàries, però són fenòmens diferents.
● Les al·lèrgies alimentàries desencadenen fortes respostes del sistema immunitari que afecten nombrosos òrgans del cos. En general, presenten símptomes diversos, encara que en alguns casos, una reacció al·lèrgica als aliments pot ser greu o potencialment mortal.
● Per contra, els símptomes d’intolerància alimentària són generalment menys greus i sovint es limiten als problemes digestius esmentats anteriorment.
Quins són els símptomes de les intoleràncies alimentàries?
Els símptomes més comuns de la intolerància alimentària són aquells relacionats amb les molèsties digestives:
● Diarrea
● Inflor
● Flatulència
● Ardor d’estómac
● Rampes abdominals
Altres símptomes que poden aparèixer són:
● Erupcions cutànies
● Marejos
● Mals de cap
● Fatiga general
● Pèrdua de pes
● Manca de creixement en els nens
Aquests símptomes poden apareixen poc després de menjar laliment en qüestió, però de vegades també hores després. Per norma general, els símptomes són més forts o més febles depenent de la quantitat de l’aliment consumida.
Quines són les causes?
Entre les possibles causes figuren:
● La mancança o el mal funcionament de certs enzims per processar o utilitzar els components dels aliments. Per exemple, la intolerància a la lactosa.
● El mal funcionament o la baixa quantitat del transportador per a l’absorció del nutrient (malabsorció).
● Danys a la paret de l’intestí prim que permeten que entrin massa substàncies nocives al torrent sanguini. En aquest darrer cas, els experts creuen que això és degut a múltiples factors entre els quals es troben: la dieta actual rica en aliments molt processats, l’estrès i les influències ambientals perjudicials. Per aquest motiu, el nombre de persones amb intolerància ha continuat augmentant en els darrers anys.
● Sensibilitat als additius alimentaris. Com per exemple els sulfits, derivats del sofre que es fan servir com a conservants alimentaris i estan presents en gairebé tots els vins, la cervesa, la sidra, i en diferents aliments.
● Estrès recurrent o factors psicològics.
Quines són les intoleràncies alimentàries més comunes?
Les intoleràncies alimentàries més comunes són: intolerància al gluten o celiaquia, intolerància a la lactosa per deficiència de lactasa, intolerància a la histamina per deficiència de diami oxidasa, intolerància a la fructosa per sobrecàrrega del transportador de glut-5, intolerància heritària (deficiència enzimàtica hereditària molt rara), intolerància a la lectina (al blat, la soja i les solanàcies), intolerància al sorbitol, sensibilitat al blat i intolerància als salicilats.
Intolerància a la lactosa
Perquè la lactosa sigui utilitzada, ha de ser descomposta a l’intestí prim per mitjà de l’enzim lactasa. Si es produeix molt poca quantitat d’aquest enzim o no funciona correctament, es metabolitza menys lactosa. És a dir, no se separa en els dos components glucosa i galactosa. Per això, grans quantitats de lactosa entren a l’intestí gruixut i són metabolitzats allà pels bacteris residents. El procés de fermentació produeix gasos i, per tant, flatulències i rampes desagradables. També fa que flueixi més aigua cap a l’intestí gruixut, fet que provoca diarrea. La formació d’àcid làctic i àcid acètic durant la fermentació per part dels bacteris accelera el moviment dels intestins.
Què diu la teva genètica?
El gen MCM6 és el responsable principal de la persistència o no de l’activitat lactasa en adults. Aquest gen conté dues de les regions reguladores de LCT, el gen que codifica la proteïna lactasa, localitzades a dos dels introns de MCM6. Les mutacions en aquestes regions estan associades a la tolerància a la lactosa a la vida adulta. Amb el nostre test nutrigenètic analitzem la variant rs182549. S’ha demostrat que les persones que tenen el genotip CC presenten una predisposició genètica al desenvolupament d’intolerància a la lactosa. La presència de l’al·lel C en homocigosi redueix l’activitat enzimàtica de la lactasa. Si el teu genotip és CT o TT, presentes un risc menor a patir aquesta intolerància.
Quina estratègia dietètica puc aplicar?
Pots minimitzar la incidència i la severitat dels símptomes reduint la ingesta de lactosa, buscant fonts alternatives de nutrients per mantenir la ingesta d’energia, calci i proteïnes necessàries. El millor substitut són els lactis d’origen animal sense lactosa o les begudes vegetals (soja, civada, arròs, avellana, ametlla, etc.), ja que la biodisponibilitat de calci en aquests productes és més gran. Moltes persones intolerants a la lactosa poden ingerir sense presentar símptomes petites quantitats de lactosa, sobretot si es consumeixen juntament amb altres aliments. Una estratègia que afavoreix una millor tolerància a la lactosa consisteix a distribuir-ne la ingesta en petites racions al llarg del dia. Com que la lactosa es troba a la fase aquosa de la llet, la mantega no la conté i els formatges curats i els iogurts naturals proporcionen molt poca quantitat de lactosa, per la qual cosa es toleren millor.
Intolerància a la fructosa
La fructosa es troba naturalment a la fruita i li dóna la seva dolçor. En el cas de la intolerància a la lactosa, funciona malament la proteïna encarregada del transport des de l’intestí al torrent sanguini.
La ingesta simultània d’alcohols del sucre, com el sorbitol, que es troben, per exemple, en productes dietètics, light i sense sucre, com caramels i xiclets, empitjora encara més la tolerància a la fructosa, per la qual cosa les queixes poden augmentar.
Celiaquia
Què diu la teva genètica?
Després de la narcolèpsia, la celiaquia és la malaltia més associada a l’HLA, el Complex Principal d’Histocompatibilitat (MHC) Classe II. Tots els pacients celíacs (el 100%) són portadors d’un dels haplotips HLA-DQ2 o DQ8. Només aquestes molècules HLA poden presentar fragments d’antigen de gliadina. Els portadors d’aquests al·lels de predisposició HLA tenen un risc 40 vegades més gran de desenvolupar la malaltia celíaca. A més, aquests al·lels HLA que presenten gliadina són un requisit previ gairebé obligatori per al desenvolupament de la malaltia celíaca, i és gairebé impossible desenvolupar-la si no és portador d’un d’aquests al·lels HLA.
A la majoria de les poblacions estudiades, el 90-95% dels pacients són portadors de l’heterodímer HLA-DQ2, codificat pels al·lels DQA1*05 i DQB1*02 en posició cis (més comú al centre i nord d’Europa) o en posició trans (més freqüent als països mediterranis). El risc d’un individu amb l’heterodímer DQA1*05:01-DQB1*02:01 (haplotip DQ2) de patir la malaltia és 50 vegades més gran que el de la mitjana de la població, però la seva presència no prediu el desenvolupament de la malaltia , ja que també apareix en una cambra de la població general sana. La resta dels pacients (5-10%) solen portar l’heterodímer DQA1*03 i DQB1*03:02 (haplotip DQ8) o són portadors d’algun dels al·lels de l’haplotip DQ2 per separat (DQA1*05 o DQB1*02) . La presència de l’al·lel DQA1*03 de manera aïllada (és a dir, en absència de l’al·lel DQB1*03:02) no implica risc de desenvolupar malaltia celíaca.
Quina estratègia dietètica puc aplicar?
En el cas de desenvolupament de malaltia celíaca, el concepte general que pots seguir és: menjar sense gluten, de manera sana i equilibrada, evitant la contaminació creuada i la ingestió no percebuda de gluten. Petites quantitats de gluten són capaces de mantenir actiu el procés inflamatori. Els aliments aptes per a celíacs no han de contenir concentracions de gluten superiors a 20 ppm. Hi ha productes alimentaris desenvolupats per a celíacs que certifiquen concentracions inferiors a 10 ppm. Es recomana una dieta sana basada en productes naturals i rica en calci per evitar les contaminacions creuades. El gluten és una proteïna elàstica que proporciona estructura a molts productes alimentaris processats.
Hipersensibilitat a l'alcohol
La intolerància a l’alcohol es produeix a causa d’un trastorn genètic que impedeix al cos processar l’alcohol de manera eficient.
La intolerància a l’alcohol pot causar reaccions molestes immediatament després de beure alcohol, entre les quals hi ha:
● Envermelliment facial (rubor)
● Protuberàncies a la pell envermellits i amb picor (ronxes)
● Empitjorament de l’asma preexistent
● Congestió o degoteig nasal
● Pressió arterial baixa
● Nàusees i vòmits
● Diarrea
Què diu la teva genètica?
La intolerància a l’alcohol es produeix quan el teu cos no posseeix els enzims adequats per descompondre (metabolitzar) les toxines presents a l’alcohol. Entre aquests enzims hi ha l’aldehid deshidrogenasa, codificada pel gen ALDH. Pel que fa al gen ALDH2, s’ha descobert una variant associada a la hipersensibilitat a l’alcohol. Es tracta de la variant rs671. Si el teu genotip és AA o AG, tens una predisposició genètica a desenvolupar episodis d’hipersensibilitat a l’alcohol en resposta a la ingesta d’alcohol. L’al·lel A codifica per a una forma defectuosa de l’enzim alcohol deshidrogenasa. Això provoca que l’alcohol no es metabolitzi de forma eficaç i s’acumuli a la sang, causant la temuda ressaca, que es pot manifestar amb mal de cap, marejos, nàusees, fatiga, així com sensibilitat a la llum i al so. Si el teu genotip és GG, tens menys predisposició genètica a desenvolupar aquests episodis d’hipersensibilitat en resposta al consum d’alcohol.
Quina estratègia dietètica puc aplicar?
Tot i que hi ha altres factors que influeixen en la tolerància al consum d’alcohol, com ara el sexe, la massa corporal i l’edat, evitar el consum d’alcohol és l’única manera de no experimentar els efectes adversos associats a aquest tipus d’intolerància.
Què podeu fer en cas d'intolerància alimentària?
Si tens la impressió que no toleres certs aliments, pots portar un diari que reculli allò que consumeixes cada dia. Allí pots anotar el que menges i quan es produeixen les molèsties. Aquesta tasca et pot servir per obtenir algunes pistes inicials. Tot i això, per a un diagnòstic definitiu, has de consultar amb un especialista.
Per a les intoleràncies alimentàries no existeix cura i el millor tractament és evitar aquests aliments en la mesura del possible o menjar només allò que pugui tolerar.
És possible fer proves d´intolerància alimentària?
Sí, hi ha diferents tipus de proves per determinar la presència o la predisposició a una intolerància alimentària.
Test d’hidrogen espirat: a causa de la digestió i absorció incompleta de la lactosa i la fructosa, es produeix hidrogen (H2) pel procés de fermentació dels bacteris. Aquest gas es pot detectar analitzant l’alè.
En el cas de la celiaquia en diagnòstic pot ser complex i inclou la serologia per analitzar els anticossos relacionats amb la celiaquia (principalment anticossos antitransglutaminasa, ATG) i l’anàlisi dels marcadors genètics DQ2 i DQ8.
Per altres tipus d’intoleràncies alimentàries no existeixen de moment proves concloents.
En general, les causes de les molèsties gastrointestinals són múltiples, tant les inofensives com les greus. Les intoleràncies alimentàries no sempre en tenen la culpa. Per tant, qualsevol persona que tingui molèsties greus, persistents o recurrents, ha de ser examinada per un metge.
A Genosalut disposem de proves genètiques per estimar el risc a patir celiaquia, intolerància a la lactosa i intolerància a la fructosa mitjançant una mostra de saliva o de sang.
Si t'agrada el nostre blog, subscriu-te al nostre newsletter
