Trombofília i embaràs

La presència del Factor V Leiden és la més comuna de les patologies hereditàries conegudes que afecten la coagulació de la sang i es detecta en aproximadament una quarta part de tots els pacients amb trombosi.

Es tracta d’una mutació puntual al gen del Factor de Coagulació V (un canvi G>A a la posició 1691) que transforma l’aminoàcid 506 d’arginina a glutamina i provoca una alteració a l’estructura de la proteïna que impedeix la seva inactivació per la proteïna C activa i porta a la formació de trombes venosos.

Pel que fa a la població europea en general, entre el 0,5% i el 5% són portadors heterozigots i entre un 0,05% i 0,5% són portadors homozigots. L’heterozigositat per al factor V Leiden s’associa amb un risc de trombosi venosa de 5 a 10 vegades més gran. En el cas dels portadors de trets homozigòtics, el risc individual de trombosi augmenta entre 50 i 100 vegades.

Pel que fa a les dones embarassades, la presència d’aquesta mutació pot conduir a un augment del risc de trombosi de fins a 1:10 (sent 1:500 a les dones embarassades sanes).

L’herència és autosòmica dominant amb penetrància incompleta.

En segon lloc dels defectes genètics més freqüents en el sistema de coagulació hi ha la mutació del gen de la protrombina (Factor II) (present en 6-7% dels pacients trombòtics). La mutació puntual a la regió 3′ no codificant del gen de la protrombina (canvi G>A a la posició 20210) s’associa a nivells elevats de protrombina plasmàtica i trombofília. Aquesta variant de la protrombina es relaciona amb un augment de 3-5 vegades del risc de trombosi, així com amb un increment del risc de desenllaços adversos als embarassos tant avortaments precoços com recurrents.

Pel que fa a les dones embarassades, la presència d’aquesta mutació pot conduir a un augment del risc de trombosi de fins a 1:10 (sent 1:500 a les dones embarassades sanes).

L’herència és autosòmica recessiva.

La metilentetrahidrofolat reductasa (MTHFR) és un altre gen que exerceix un paper essencial en el sistema vascular arterial i venós.

Les dues variants rs1801133 i rs 1801131 han estat associades a una disminució de l’activitat enzimàtica ia un augment dels nivells d’homocisteïna en plasma.

• La variant rs1801133 implica un canvi C>T a la posició 677 que transforma l’aminoàcid 222 d’alanina a valina. Els individus amb la variant homozigot 677TT no tenen més del 30% de l’activitat enzimàtica normal, i els heterozigots de genotip CT tenen el 65% de l’activitat enzimàtica normal i una major termolabilitat.
• La variant rs1801131 implica un canvi A>C a la posició 1298 que transforma l’aminoàcid 429 de glutamina a alanina. Els portadors heterozigots (AC) i homozigots (CC) tenen una reducció de l’activitat enzimàtica del 15% i del 30%, respectivament.

Aquestes mutacions a la MTHFR poden augmentar el risc de:

• Malalties cardiovasculars
• Insuficiència renal
• Anomalies cromosòmiques
• Avortament espontani
• Altres malalties

L’herència de totes dues variants és autosòmica recessiva.

Aquesta variant implica un canvi G>T a la posició 103 que transforma l’aminoàcid 34 de valina a leucina. L’al·lel menys freqüent (T) es considera protector davant de tromboembolismes.